lunes, 24 de febrero de 2014

¿Coneixes als tirabecs, bisaltos o "miracielos"? Un gran descobriment

Els tirabecs (Pisum arvensis), coneguts  també a Aragó como bisaltos, són unes baines de la mateixa família i genere dels pésols, però en comptes de ser cultivades per les seues llavors, són les pròpies baines les que es consumiesen. Mentres la baina del pésol normal conté una substància apergaminada i dura, la del tirabec es tendríssima i alberga, més que grans, projectes de gra, que també es mengen. Les baines tenen molta fibra.

El seu color és verd viu, brillant, la seua textura delicada i cruixent. Han de recolectar-se en el seu moment òptim i consumir con més prompte millor per a gaudir de les seues qualitats organolèptiques. Amb el pas dels dies perden la seua frescor i sabor, i es va endurint. El seu sabor és dolç i molt agradable al paladar.
 


PROPIETATS
L’aspecte nutricional dels tirabecs és igualmente valorable, com la resta de la família de les fabaceae o lleguminoses: destacaN per la seua aportación de proteines vegetals, hidrats de carboni, vitamines B (essencials per a que les fibres nervioses es nutrisquen adequadament) i vitamina C. També contenen minerals (calci, ferro i potassi) i fibra. Quant al valor energètic, ronda les 50 kcal. per cada 100 g.

Flor del tirabec

HISTÒRIA I CURIOSITATS
Aquesta lleguminosa ja es cultivaba en el 7800 A.C., es va estrenare cap a Europa i India en el 2000 A.C., però només s’usava como a farratge. En el s XVI es va començar a utilitzar como a aliment per a l’home.

La seua nomenclatura popular es molt divertida: ve de la manera de menjar-se’ls: s’agafen amb la mà per la part del cuet (la part més pròxima del fruit on estava la flor), es porta a la boca sencer, es mossega prop del dits i “s’arrastra” la part del mig. El que et queda en la mà es el cuet i els dos fils que tancaven la vaina a cada costat. 

L’altra accepció miracielos respon al gest de posar el cap cap amunt per a introduir el tirabec en la boca (en català miracielos es podria traduir com miracels). 

A LA CUINA 
Els tirabecs es presten a ser l’ingredient principal d’un plat o incloure-ho amb menestres, amanides i guarnicions…

La cocció deu de ser breu i poc agressiva. Si es van a incloure en un guisat de llarga cocció, convindrà incorporar-los en els últims minuts. Si els incloem en una amanida, els escaldem un momento en aigua bullint i els refresquem rápidamente amb aigua amb gel o aigua molt freda. 

Ací us indiquem algunes receptes perquè pugau gaudir d’aquest menjar: 

http://canelaychocolate.blogspot.com.es/2008/02/tirabeques-salteados.html


////

Los  tirabeques (Pisum arvensis), conocidos también en Aragón como bisaltos, son unas vainas de la misma familia y género de los guisantes, pero en lugar de ser cultivadas por sus semillas, son las propias vainas las que se consumen. Mientras la vaina del guisante normal contiene una sustancia apergaminada y dura, la del tirabeque es tiernísima y alberga, más que granos, proyectos de grano, que también se comen. Las vainas tienen mucha fibra.

Su color es verde vivo, brillante, su textura delicada y crujiente. Deben recolectarse en su momento óptimo y consumir lo antes posible  para disfrutar de sus cualidades organolépticas. Con el paso de los días pierden su frescura y sabor, y se van endureciendo. Su sabor es dulzón y muy agradable al paladar.



PROPIEDADES 
El aspecto nutricional de los tirabeques es igualmente valorable, como el resto de la familia de las fabaceae o leguminosas: destacan por su aportación de proteínas vegetales, hidratos de carbono, vitaminas B (esenciales para que las fibras nerviosas se nutran adecuadamente)  y vitamina C. También contienen minerales (calcio, hierro y potasio) y fibra. En cuanto al valor energético, ronda las 50 Kcal por cada 100 gramos.

Flores del tirabeque


HISTORIA Y CURIOSIDADES 
Esta bella leguminosa ya se cultivaba en el 7800 A.C., se extendió hacia Europa e India en el 2000 A.C., pero sólo se usaba como forraje. En el s. XVI se empezó a utilizar como alimento para el hombre.

Su nomenclatura popular es muy divertida, pues viene de la forma de comérselos: se cogen con la mano por la parte del rabito (la parte más próxima del fruto donde estaba la flor), se lleva a la boca entero, se muerde cerca de los dedos y se “arrastra” la parte de en medio. Lo que te queda en la mano es el rabito y los dos hilos que  cerraban la vaina a cada lado (en castellano tirabecs se podría traducir como tirapicos).

Su otra acepción, miracielos, responde al gesto de poner la cabeza hacia arriba para introducir el tirabeque en la boca. 

EN LA COCINA 
Los tirabeques se prestan a ser el ingrediente principal de un plato o incluirlo en menestras, ensaladas, guarnición…

La cocción debe de ser breve y poco agresiva. Si se van a incluir en un guiso de larga cocción, convendrá incorporarlos en los últimos minutos. Si los incluimos en una ensalada, los escaldamos un instante en agua hirviendo y refrescamos rápidamente en agua con hielo o agua muy fría.

Aquí os indicamos algunas recetas para que podáis disfrutar de este delicioso manjar: 

http://canelaychocolate.blogspot.com.es/2008/02/tirabeques-salteados.html


Visita de la asociación Mercatrèmol

El passat diumenge 2 de febrer vam tenir una visita molt especial a l'hort, ja que els socis Mercatrèmol es van acostar per passar el matí amb nosaltres, i els vam estar explicant en què consisteix el nostre projecte allà al Bacarot. També han visitat tots els altres projectes de la finca: la granja Masphaël, el Xoriguer, Terratrèmol i AFEMA. 

Pels que no conegueu l'associació Mercatrèmol, us direm que ja porta llarga trajectòria afavorint l'accés a productes ecològics a totes i tots els seus socixs, i té la seu al carrer Crevillent d'Alacant. Tenen una bonica pàgina web que us animem a explorar: http://mercatremol.org/

Des de fa unes setmanes portem els nostres productes a aquesta associació perquè els seus socis puguen adquirir-los, i és per això que ens van fer una visita per conèixer com treballem.

Volem compartir algunes fotos i comentaris d'aquests moments tan bons que vam passar aquell dia! Moltes gràcies a l'equip d'investigació de Mercatrèmol per organitzar la visita, esperem que us agradin i us animem a venir una altra vegada quan vulgueu!




El pasado domingo 2 de febrero tuvimos una visita muy especial en el huerto, ya que los socios Mercatrèmol se acercaron para pasar la mañana con nosotros, y les estuvimos explicando en qué consiste nuestro proyecto allí en el Bacarot. También han visitado los otros proyectos de la finca: la granja Masphaël, el Xoriguer, Terratrèmol i AFEMA.

Para los que no conozcáis la asociación Mercatrèmol, os diremos que ya lleva larga trayectoria favoreciendo el acceso a productos ecológicos a todas y todos sus socixs, y tiene su sede en la calle Crevillente de Alicante. Tienen una bonita página web que os animamos a explorar: http://mercatremol.org/

Desde hace unas semanas llevamos nuestros productos a esta asociación para que sus socios puedan adquirirlos, y es por ello que nos hicieron una visita para conocer cómo trabajamos. 

Queremos compartir algunas fotos y comentarios de esos momentos tan buenos que pasamos ese día! Muchas gracias al equipo de investigación de Mercatrèmol por organizar la visita, esperamos que os gusten y os animamos a venir otra vez cuando queráis!




Qué bonicos los burros!!

Rafa en plena explicació...

Los plantoncitos tienen visita

Ayyy, quin gusto dona el verd!

 Las gallinas de la granja Masphaël

I els ametllers estaven florits


uy uy uy... ¿qué habrá allí?

Vista de Terratrèmol

Ya había hambre, poniéndonos las botas en el merendero ;)

Finalment us volem mostrar el terreny llaurat per començar l'hort de primavera-estiu

¡¡Hasta cuando queráis volver compañerxs!!


sábado, 8 de febrero de 2014

El brócoli blanco: en la variedad está el gusto


El bròquil (també conegut pel nom científic de Brassica oleracea italica) és una verdura que pertany a la família de les crucíferes. Contràriament al que la majoria de les persones pensen, hi ha molts tipus de bròquil, per sort per al nostre paladar, i cada un d'ells té les seves característiques i peculiaritats.

En la nostra horta de Bacarot hem cultivat aquesta temporada per primera vegada el bròquil blanc, per això avui us volem parlar d'ell en aquest post, i en general de aquesta gran verdura que és el bròquil.


El bròquil blanc es troba entre els tipus de bròquil més comuns o coneguts: 
- El calabrese o bròquil italià, de color verd intens, és dels més coneguts en el mercat. El seu nom ve de la localitat del seu origen, Calàbria. 
- El romanesco, un dels més curiosos per la seva fisonomia. Té un bonic color verd poma, és molt cruixent, i posseeix una espectacular cap floral amb una forma de con molt ornamental. 
- El morat resulta molt curiós pel seu color porpra, però no resulta tan saborós com els altres. 
- El blanc es tornarà verda al cuinar-lo. No és molt conegut, però no obstant això és dels més interessants. Té un sabor deliciós, ja que conté de manera natural inulina (sucre similar a la fructosa).

La fisonomia dels bròquils és molt característica i presenta, com totes sabem, peduncles estrets en forma irregular. El seu color varia segons el tipus de bròquil, i pot ser des d'un verd fosc passant per un morat, vermellós, groc o blanc.


PROPIETATS : un súper aliment 
El bròquil ha cridat l' atenció de la medicina més que qualsevol altra hortalissa, per les seves propietats curatives. És un magnífic magatzem de fitonutrients i vitamines, els quals la nostra salut agradace.

Entre els beneficis que ens ofereix el consum de la verdura del bròquil en la nostra dieta diària podem destacar els seus efectes antioxidants, gràcies a la vitamina C i àcid cítric que conté (encarregats de controlar els radicals lliures i per tant d'evitar malalties cardiovasculars, malalties degeneratives, així com certs tipus de càncer). A més d'això, també aporta quantitats significatives de ferro y per això destaca en la prevenció de l'anèmia. 


El seu consum està indicat també per a les dones embarassades o en el creixement dels més petits, gràcies al seu contingut en folats que col·laboren en el correcte creixement i desenvolupament tant del fetus com del xiquet. A més, aquesta meravellosa verdura ajuda a reduir les infeccions infantils, i els seus fitonutrients disminueixen els efectes cancerígens del fum del tabac en contenir antioxidants naturals que ajuden contra el dany potencial que produeix el tabac en les cèl·lules de tot l'organisme.

Destaca també pel seu alt contingut en aigua que, amb el seu poder diürètic i laxant (gràcies al seu contingut en potassi i la seva baixa presència de sodi) està indicat per a dietes d'aprimament així com per al control del colesterol , la glucèmia o evitar l'restrenyiment. 

Proporciona, a més, fitonutrients i diverses vitamines i minerals , incloent les vitamines C i E, calci i com ja es va dir, ferro. La medicina tradicional xinesa recomana el bròquil per tractar les inflamacions dels ulls i la miopia. També afirmen que el seu sabor amarg li confereix propietats diürètiques. 

UNA MICA D'HISTÒRIA...
El bròquil es comença a associar amb els Rasenna (poble etrusc procedent de la zona que actualment coneixem per Turquia), els qui van començar a cultivar cols (precursores del bròquil) a partir de la col silvestre, i estendre el seu cultiu per tot el Mediterrani oriental. Durant el segle VIII a.C. es va produir un moviment migratori dels Rasenna cap a Itàlia, on van negociar activament amb grecs, fenicis, sicilians, corsos i sards, asentánsose a la regió italiana de la Toscana. 

Els romans van saber apreciar les propietats del bròquil gairebé immediatament. Plini el Vell, naturalista i escriptor italià, deixa testimoni del consum de bròquil per part dels romans en el segle I. El bròquil va esdevenir una verdura de consum habitual a Roma, on es va desenvolupar la varietat de bròquil anomenada Calabresse. Abans de cultivar aquesta varietat, la majoria dels romans menjaven uns brots de bròquil de color morat que en coure'ls es tornaven de color verd. 

Apicius, reconegut autor de llibres de cuina de l'antiga Roma, va deixar constància de com preparava el bròquil. Primerament el bullia per després barrejar-lo amb una salsa feta a base de comí, llavors de coriandre, ceba picada, unes gotes d'oli i vi. Per tant, molt abans que el bròquil es servís acompanyat de diferents salses a l'Europa moderna, els romans ja preparaven el bròquil juntament amb tot tipus de cremosos vins.

 

Com a anècdota curiosa podem assenyalar que l'emperador romà Tiberi va tenir un fill anomenat Drusius, el qual va portar la seva passió pel bròquil a l'extrem. Durant un mes sencer va menjar única i exclusivament bròquil, preparat seguint la recepta del cuiner Apicius. Quan el color de la seva orina es va tornar de color verd, va decidir que era hora de deixar relació tan obsessiva amb el bròquil.

Després dels romans, i tot i que actualment el bròquil gaudeix de molt bona imatge, va deixar de gaudir de simpaties per considerar-se un aliment propi de les classes humils (se solia consumir barrejat amb farina de cereals). Posteriorment a principis del segle XX es comença a popularitzar als Estats Units, gràcies als seus atributs culinaris i més recentment, pels excepcionals beneficis que aporta a la nostra salut (especialment el seu poder anti cancerigen).

RECEPTES 
Segons com es cuine, pot perdre moltes de les seves propietats. S'ha calculat que quan bull en aigua pot desaparèixer fins al 60% de la vitamina C i altres vitamines (que són hidrosolubles i són arrossegades per l'aigua), mentre que si es fa al vapor només es destrueix un 20 %.

Per tant, a l'hora de cuinar el bròquil, una de les millors opcions és cuinar-ho al vapor, amb la finalitat que no perde les seves propietats i beneficis. A més els podem consumir saltat, bullit, amanit i fins i tot cru en amanides. Podem començar cuinant les tiges, en ser més gruixuts i proporcionant un extra de fibra, i seguir amb els ramells.

Podem cuinar-ho en truites, cremes, gratinats, sopes, etc. Combina molt bé amb altres verdures, especialment amb aquelles riques en vitamina B (tomàquets, espinacs). Amanir el bròquil amb oli d'oliva i amb suc de llimona és una manera molt natural i deliciosa de aprofitar totes les seves propietats. 


Hi ha infinitat de receptes amb bròquil, entre elles hem trobat aquestes dues que ens han agradat, i ens han semblat originals i molt bones. Us animen a cuinar-les posant bròquil blanc! 

- Gratinat de bròquil i moniato : dues verdures de temporada juntes en un deliciós plat
http://blogs.elpais.com/el-comidista/2011/10/receta-gratinado-brecol-boniato.html

- Amanida de pastanaga amb bròquil a la vinagreta de mel: mmmmm 
http://lacocinadebender.com/2011/ensalada-zanahoria-brecol-vinagreta-miel/recetas-verano/
 



 ////

El brócoli o brécol (o también conocido por el nombre científico de Brassica oleracea italica) es una verdura perteneciente a la familia de las crucíferas. Contrariamente a lo que la mayoría de las personas piensan, hay muchos tipos de brócoli, por suerte para nuestro paladar, y cada uno de ellos tiene sus características y peculiaridades.

En nuestra huerta de Bacarot hemos cultivado esta temporada por primera vez el brócoli blanco, por lo que hoy os queremos hablar de él en este post, y en general de ésa gran verdura que es el brócoli. 



El brócoli blanco se encuentra entre los tipos de brócoli más comunes o conocidos:
- El calabrese o brócoli italiano, de color verde intenso, es de los más conocidos en el mercado. Su nombre viene de la localidad de su origen, Calabria.

- El romanesco, uno de los más curiosos por su fisionomía. Tiene un bonito color verde manzana, son muy crujientes, y poseen una espectacular cabeza floral con una forma de cono muy ornamental.

- El morado, resulta muy curioso por su color púrpura, pero no resulta tan sabroso como los otros.

- El blanco, se volverá verde al cocinarlo. No es muy conocido, pero sin embargo de de los más interesantes. Tienen un sabor delicioso, ya que contienen de manera natural inulina (azúcar similar a la fructosa).

La fisonomía de los brócolis es muy característica y presenta, como todas sabemos, pedúnculos apretados en forma irregular. Su color varia según el tipo de brócoli pudiendo ser desde un verde oscuro pasando por un morado, rojizo, amarillo o blanco.



PROPIEDADES: un súper aliment 

El brócoli ha llamado la atención de la medicina, más que cualquier otra hortaliza, por sus propiedades curativas. Es un estupendo almacén de fitonutrientes y vitaminas, los cuales nuestra salud agradace.

Entre los beneficios que nos ofrece el consumo de la verdura del brócoli en nuestra dieta diaria podemos destacar sus efectos antioxidantes, gracias a la vitamina C y ácido cítrico que contiene (encargados de controlar a los radicales libres y por lo tanto de evitar enfermedades cardiovasculares, enfermedades degenerativas así como ciertos tipos de cáncer.) Además de esto, también aporta cantidades significativas de hierro por lo que destaca en la prevención de la anemia.

Su consumo está indicado también para las mujeres embarazadas o en el crecimiento de los más pequeños, gracias a su contenido en folatos que colaboraran en el correcto crecimiento y desarrollo tanto del feto como del niño. Además, esta maravillosa verdura ayuda a reducir las infecciones infantiles, y sus fitonutrientes disminuyen los efectos cancerígenos del humo del tabaco al contener antioxidantes naturales que ayudan contra el daño potencial que produce el tabaco en las células de todo el organismo.

Destaca también por su alto contenido en agua que, junto a su poder diurético y laxante (gracias a su contenido en potasio y su baja presencia de sodio) esta indicado para dietas de adelgazamiento así como para el control del colesterol, la glucemia o evitar el estreñimiento.

Proporciona, además, fitonutrientes y varias vitaminas y minerales, incluyendo las vitaminas C y E, calcio y como ya se dijo, hierro. La medicina tradicional china recomienda el brócoli para tratar las inflamaciones de los ojos y la miopía. También afirman que su sabor amargo le confiere propiedades diuréticas.



UN POCO DE HISTORIA… 
El brócoli se empieza a asociar con los Rasenna (pueblo etrusco procedente de la zona que actualmente conocemos por Turquía), quienes comenzaron a cultivar coles (precursoras del brócoli) a partir de la col silvestre, y extendieron su cultivo por todo el Mediterráneo oriental. Durante el siglo VIII a.C. se produjo un movimiento migratorio de los Rasenna hacia Italia, donde negociaron activamente con griegos, fenicios, sicilianos, corsos y sardos, asentánsose en la región italiana de la Toscana.

Los romanos supieron apreciar las propiedades del brócoli casi de inmediato. Plinio el Viejo, naturalista y escritor italiano, deja testimonio del consumo de brócoli por parte de los romanos en el siglo I. El brócoli se convirtió en una verdura de consumo habitual en Roma, donde se desarrolló la variedad de brócoli llamada Calabresse. Antes de cultivar esta variedad, la mayoría de los romanos comían unos brotes de brócoli de color morado que al cocerlos se volvían de color verde.

Apicius, reconocido autor de libros de cocina de la antigua Roma, dejó constancia de cómo preparaba el brócoli. Primeramente lo hervía para luego mezclarlo con una salsa hecha a base de comino, semillas de cilantro, cebolla picada, unas gotas de aceite y vino. Por tanto, mucho antes de que el brócoli se sirviera acompañado de diferentes salsas en la Europa moderna, los romanos ya preparaban el brócoli junto con todo tipo de cremosos caldos. 

Como anécdota curiosa podemos señalar que el emperador romano Tiberio tuvo un hijo llamado Drusius, el cual llevó su pasión por el brócoli al extremo. Durante un mes entero se atiborró única y exclusivamente de brócoli, preparado siguiendo la receta del cocinero Apicius. Cuando el color de su orina se volvió de color verde, decidió que era hora de dejar relación tan obsesiva con el brócoli. 

Después de los romanos, y a pesar de que actualmente el brócoli goza de muy buena imagen, dejó de gozar de simpatías por considerarse un alimento propio de las clases humildes (se solía consumir mezclado con harina de cereales). Posteriormente a principios del siglo XX se empieza a popularizar en los Estados Unidos, gracias a sus atributos culinarios y más recientemente, por los excepcionales beneficios que aporta a nuestra salud (especialmente su poder anti cancerígeno). 

RECETAS 

Según cómo se cocine, puede perder muchas de sus propiedades. Se ha calculado que cuando hierve en agua puede desaparecer hasta el 60% de la vitamina C y otras vitaminas (que son hidrosolubles y son arrastradas por el agua), mientras que si se hace al vapor sólo se destruye un 20%.

Por tanto, a la hora de cocinar el brócoli, una de las mejores opciones es cocinarlo al vapor, con el fin de que no pierda sus propiedades y beneficios. Además los podemos consumir salteado, hervido, aliñado e incluso crudo en ensaladas. Podemos comenzar cocinando los tallos, al ser más gruesos y proporcionándonos un extra de fibra, y seguir con los ramilletes.

Podemos cocinarlo en tortillas, cremas, gratinados, sopas, etc. Combina muy bien con otras verduras, especialmente con aquellas ricas en vitamina B (tomates, espinacas). Aderezar el brócoli con aceite de oliva y con zumo de limón es una manera muy natural y deliciosa de aprovechar todas sus propiedades.

Existen infinidad de recetas con brócoli, entre ellas hemos encontrado estas dos que nos han gustado, y nos han parecido originales y muy buenas. ¡Os animamos a cocinarlas poniendo brócoli blanco!

- Ensalada de zanahoria con brócoli a la vinagreta de miel: mmmmm

http://lacocinadebender.com/2011/ensalada-zanahoria-brecol-vinagreta-miel/recetas-verano/ 

- Gratinado de brócoli y boniato: dos verduras de temporada juntas en un delicioso plato





Enllaços // Enlaces: