miércoles, 30 de octubre de 2013

Resumen del taller de elaboración de semilleros

El passat dissabte 19 d'octubre va tenir lloc al Bacarot el taller d'elaboració de planters, impartit per Ximo Cerdà, enginyer tècnic agrícola, amb àmplia experiència en el món de l'agricultura.

A la trobada van acudir 20 persones que procedien de diferents localitats de la província d'Alacant, amb diferents graus d'experiència en el món de l'agricultura ecològica, i que venien disposades a aprofundir en la tècnica de l'elaboració de planters.

El pasado sábado 19 de octubre tuvo lugar en el Bacarot el taller de elaboración de semilleros, impartido por Ximo Cerdá, ingeniero técnico agrícola, con amplia experiencia en el mundo de la agricultura. 

Al encuentro acudieron 20 personas que procedían de diferentes localidades de la provincia de Alacant, con diferentes grados de experiencia en el mundo de la agricultura ecológica, y que venían dispuestas a profundizar en la técnica de la elaboración de semilleros.

Ximo Cerdà ens va estar donant àmplia informació del món de les llavors i dels plançons, sobre la procedència, qualitats, costos, hivernacles, etc. 

Ximo Cerdá nos estuvo dando amplia información del mundo de las semillas y de los plantones, sobre su procedencia, calidades, costes, invernaderos, etc.

També ens va estar parlant dels diferents tipus de substrats, composicions, qualitats, mescles i proporcions. Ens va explicar els diferents tipus de llavors i com se sembren, quin tipus de llum, humitat i temperatura els cal per desenvolupar-se correctament. També ens va parlar del reg que necessiten els planters i els plançons, com testar la humitat de forma manual, a més de les èpoques de sembra i la durada. 

También nos estuvo hablando de los diferentes tipos de sustratos, composiciones, calidades, mezclas y proporciones. Nos explicó los diferentes tipos de semillas y cómo se siembran, qué tipo de luz, humedad y temperatura les hace falta para desarrollarse correctamente. También nos habló del riego que necesitan los semilleros y los plantones, cómo testar la humedad de forma manual, además de las épocas de siembra y su duración.



Posteriorment es va realitzar una activitat pràctica de sembra de sis safates grans de planters, conjuntament, en què van participar tots els membres del taller. Ecollavor Alacant va aportar les llavors i els materials necessaris per a la realització de la pràctica. 

Posteriormente se realizó una actividad práctica de siembra de seis bandejas grandes de semilleros, conjuntamente, en la que participaron todos los miembros del taller. Ecollavor Alacant aportó las semillas y los materiales necesarios para la realización de la práctica.















Per finalitzar, els assistents al taller van poder sembrar amb llavors en envasos de iogurts, oueres, testos i altres materials que van portar, i que després es portarien a casa per seguir veient créixer. 

Para finalizar, los asistentes al taller pudieron sembrar con semillas en envases de yogures, hueveras, macetas y otros materiales que trajeron, y que después se llevarían a casa para seguir viéndolos crecer. 

El matí va transcórrer de forma agradable, en un ambient familiar i on els assistents van manifestar haver-s'ho passat molt bé i haver après molt dels ensenyaments de Ximo Cerdà, al qual agraïm la seva presència al taller igual que la de totes i tots els / les participants. 

La mañana transcurrió de forma agradable, en un ambiente familiar y dónde los asistentes manifestaron habérselo pasado muy bien y haber aprendido mucho de las enseñanzas de Ximo Cerdá, al que agradecemos su presencia en el taller al igual que la de todas y todos los/las participantes.


lunes, 14 de octubre de 2013

Napicol, ese gran olvidado...

Molts de nosaltres ens trobem amb el napicol al aproximar-nos a l'agricultura ecològica, ja que és una varietat tradicional de llarga tradició, però que a poc a poc s'ha anat deixant de sembrar. No sabem per què, perquè com molts altres de vosaltres sabeu, una història llarga i està molt present dins de la gastronomia tradicional de la província d'Alacant.



Pertany a la família de les crucíferes, com el rave, col, coliflor, bròquil, romanesco i nap, entre d'altres. Amb el que guarda més semblança és amb el nap, de fet, és com un nap gran, una varietat del nap, però la pell sol ser marró i la carn sol ser taronja o blanca.

És una hortalissa que està desapareixent el seu ús i el seu cultiu, per tant cal recuperar-ho, sembrant i facilitant receptes i usos. En cuina s'empra de forma similar al nap, en guisats de verdures i especialment en l'olleta. Sol posar-se en el Putxero i cuinar-se amb tot tipus de llegums. Es pot menjar cru, ratllat o tallat en fines tires a l'amanida.

PROPIETATS 
El seu contingut és bàsicament d'aigua i poques proteïnes, hidrats de carboni i greixos. El napicol té molt poques caloríes pel seu baix contingut en greix i proteïna, i és molt ric en fibra, minerals i vitamines B i C. És una excel·lent font de betacarotens i folats, la qual cosa l’otorga propietats nutritives i diurètiques. Respecte al seu contingut mineral, és ric en potassi, calci, fòsfor, iode, magnesi, sodi, i vitamines (especialment vitamina).

A més, el napicol té excel·lents propietats expectorants i emolients, per la qual cosa el seu consum és molt recomanable per a tractar enfermetats com la bronquitis, tos excesiva, irritacions en la gola, faringitis, grip i refredats comuns. L’arrel de la planta del napicol té propietats sedants, antiinflamatòries, digestives i diurètiques.



UNA MICA DE HISTÒRIA
Catalunya, com Portugal, és un país que estima els naps (i el napicol es un tipus de nap). Es sospita, a més, que antigament (abans del descobriment d'Amèrica i de la vinguda de les creïlles) tenien un pes superior en la cuina. Eren, doncs, part fonamental a les olles i escudelles, com diu el refrany: "alabeu-vos, cols, que hi ha naps a l'olla", que indica el superior apreci a l’arrel que no pas a la fulla.

Els naps es cultiven com a mínim des de l´Edat Mitajana, i ja apareixen en els textos medievals (Arnau de Vilanova i altres). Sembla que procedeixen de l´Àsia Menor i la Mediterrània Oriental. Es seu consum és corrent en Catalunya i Aragó, i abans de la introducció de la patata fou un producte bàsic per a l’alimentació humana. També es poden menjar les fulles, com a verdura, i els brots.

Podem trobar, com a mínim, 4 classes de naps: el napicol, que es troba a la Selva i sobretot al País Valencià (Costera, etc.), el nap blanc, el negre, i el nap rodó vermell. 

Cada mena de nap corresponent a un microclima i un terreny que li donen unes característiques de gust i finesa particulars. Pel que respecta al napicol, (B. Napus var. Napus brassica) és bàsicament valencià, però també n’ he localitzat el cultiu tradicional a la Selva, a Tossa de Mar. És rodó, de color groguenc i coll morat o verd. N’ hi ha una varietat allargada, amb la pell amb zones rugoses. 

RECEPTES
La nostra regió és rica en plats tradicionals, per la qual cosa aquí van algunes idees de receptes perquè us animeu a afegir el napicol en els vostres plats:

El plat típic per exel·lència amb napicol és l'Arròs amb Fesols i Nap, molt apropiat per els dies de fred, i ja glossat literàriament poor Teodor Llorente, el poeta de la Renaixença valenciana:

• Es pot afegir a més en altres arrossos i en l'olleta, aquí van dues delicioses receptes que inclouen el napicol entre els seus ingredients:

http://cocinayrecetas.hola.com/cocinandoenunrincondelmundo/20130325/arroz-con-napicol/
http://www.murlaweb.com/puchero.html


////

Muchos de nosotros nos encontramos con el napicol al aproximarnos a la agricultura ecológica, pues es una variedad tradicional de larga tradición, pero que poco a poco se ha ido dejando de cultivar. No sabemos porqué, porque como muchos otros de vosotros sabéis, tiene una historia larga y está muy presente dentro de la gastronomía tradicional de la provincia de Alicante. 



Pertenece a la familia de las crucíferas, como el rabanito, col, coliflor, brócoli, romanesco y nabo, entre otros. Con el que guarda mayor parecido es con el nabo, de hecho, es como un nabo grande, una variedad del nabo, pero cuya piel suele ser marrón y la carne suele ser naranja o blanca. 

Es una hortaliza que está desapareciendo su uso y su cultivo, por lo tanto hay que recuperarlo, cultivándolo y facilitando recetas y usos. En cocina se emplea de forma similar al nabo, en guisos de verduras y en especial en la olleta. Suele ponerse en el Puchero y cocinarse con todo tipo de legumbres. Se puede comer crudo, rallado o cortado en finas tiras en la ensalada.

PROPIEDADES
Su contenido es básicamente de agua y pocas proteínas, hidratos de carbono y grasas. El napicol tiene muy pocas calorías por su bajo contenido en grasa y proteína y es muy rico en fibra, minerales y vitaminas B y C. Es una excelente fuente de betacarotenos y folatos, lo que le otorga propiedades nutritivas y diuréticas. Respecto a su contenido mineral, es rico en potasio, calcio fósforo, yodo, magnesio, sodio, y vitaminas (especialmente vitamina C).

Además, el napicol tiene excelentes propiedades expectorantes y emolientes, por lo que su consumo es muy recomendable para tratar enfermedades como la bronquitis, tos excesiva, irritaciones en la garganta, faringitis, gripe y resfriados comunes. La raíz de la planta del napicol tiene propiedades sedantes, antiinflamatorias, digestivas y diuréticas.
 


UN POCO DE HISTORIA...
Cataluña, como Portugal, es un país que ama los nabos (y el napicol es un tipo de nabo). Se sospecha, además, que antiguamente (antes del descubrimiento de América y de la venida de las patatas) tenían un peso superior en la cocina. Eran pues, parte fundamental en las ollas y escudillas. 

Los nabos se cultivan como mínimo desde la Edad Media, y ya aparecen en los textos medievales (Arnau de Vilanova y otros). Parece que proceden de Asia Menor y el Mediterráneo Oriental. Su consumo es corriente en Cataluña y Aragón y antes de la introducción de la patata fue un producto básico para la alimentación humana. También se pueden comer las hojas, como verdura, y los brotes.
 
Podemos encontrar, como mínimo , 4 clases de nabos: el napicol, que se encuentra en la Selva y sobre todo en Valencia (Costa, etc.), el nabo blanco, el negro, y el nabo redondo rosado. 

Cada tipo de nabo corresponde a un microclima y un terreno que le dan unas características de sabor y finura particulares. Por lo que respecta al napicol, (B. napus var. Napus brassica) es básicamente valenciano, pero también se ha localizado el cultivo tradicional en la Selva en Tossa de Mar. Es redondo, de color amarillento y cuello morado o verde. También hay una variedad alargada, con la piel con zonas rugosas. En la la región valenciana se suele llamar simplemente nabo, junto a nabos propiamente dichos, como el blanco oblongo y el redondo. Son la base de las ollas y "pucheros" y del delicioso arroz con judías y nabos.

RECETAS 
Nuestra región es rica en platos tradicionales, por lo que ahí van algunas ideas de recetas para que os animéis a añadirlo en vuestros platos: 

El plato típico por excelencia con napicol es el Arroz con judías y nabo, muy apropiado para los días de frío, y ya glosado literariamente poor Teodor Llorente, el poeta de la Renaixença valenciana: 
 
http://cuinadiari.blogspot.com.es/2012/04/arros-amb-fesols-i-naps.html



El napicol de puede añadir además en otros arroces i en el puchero, aquí van otras dos deliciosas recetas que incluyen el napicol entre sus ingredientes: 
 
http://cocinayrecetas.hola.com/cocinandoenunrincondelmundo/20130325/arroz-con-napicol/

 
http://www.murlaweb.com/puchero.html



Enllaços // Enlaces


martes, 8 de octubre de 2013

Taller de elaboración de semilleros

El dissabte 19 d'octubre serà la data en què ens ajuntem per rebre els coneixements acumulats al llarg de més de 30 anys d'experiència del tècnic agrícola Ximo Cerdà sobre el món dels planters i el planter ecològic.

Al matí, de 10 a 13 hores, tenim una cita al Bacarot al taller pràctic on podrem resoldre tots els nostres dubtes sobre el tema. Si us interessa apuntar-vos podeu fer-ho a través del mail ecollavor@gmail.com o dels telèfons: 966355030/678083286. 

Animeu-vos a participar i passar un matí a l'hort aprenent com fer plançons de qualitat!!

Tot l'equip de Ecollavor us envia una abraçada i espera veure-us aviat




El sábado 19 de octubre será la fecha en la que nos juntemos para recibir los conocimientos acumulados a lo largo de más de 30 años de experiencia del técnico agrícola Ximo Cerdà sobre el mundo de los semilleros y el planter ecológico. 

Por la mañana, de 10 a 13 horas, tenemos una cita en el Bacarot en el taller práctico donde podremos resolver todas nuestras dudas sobre el tema. Si os interesa apuntaros podéis hacerlo a través del mail ecollavor@gmail.com o de los teléfonos: 966355030 / 678083286. 

Animáos a participar y pasar una mañana en el huerto aprendiendo cómo hacer plantones de calidad!!

Todo el equipo de Ecollavor os envía un abrazo y esperamos veros pronto