sábado, 8 de febrero de 2014

El brócoli blanco: en la variedad está el gusto


El bròquil (també conegut pel nom científic de Brassica oleracea italica) és una verdura que pertany a la família de les crucíferes. Contràriament al que la majoria de les persones pensen, hi ha molts tipus de bròquil, per sort per al nostre paladar, i cada un d'ells té les seves característiques i peculiaritats.

En la nostra horta de Bacarot hem cultivat aquesta temporada per primera vegada el bròquil blanc, per això avui us volem parlar d'ell en aquest post, i en general de aquesta gran verdura que és el bròquil.


El bròquil blanc es troba entre els tipus de bròquil més comuns o coneguts: 
- El calabrese o bròquil italià, de color verd intens, és dels més coneguts en el mercat. El seu nom ve de la localitat del seu origen, Calàbria. 
- El romanesco, un dels més curiosos per la seva fisonomia. Té un bonic color verd poma, és molt cruixent, i posseeix una espectacular cap floral amb una forma de con molt ornamental. 
- El morat resulta molt curiós pel seu color porpra, però no resulta tan saborós com els altres. 
- El blanc es tornarà verda al cuinar-lo. No és molt conegut, però no obstant això és dels més interessants. Té un sabor deliciós, ja que conté de manera natural inulina (sucre similar a la fructosa).

La fisonomia dels bròquils és molt característica i presenta, com totes sabem, peduncles estrets en forma irregular. El seu color varia segons el tipus de bròquil, i pot ser des d'un verd fosc passant per un morat, vermellós, groc o blanc.


PROPIETATS : un súper aliment 
El bròquil ha cridat l' atenció de la medicina més que qualsevol altra hortalissa, per les seves propietats curatives. És un magnífic magatzem de fitonutrients i vitamines, els quals la nostra salut agradace.

Entre els beneficis que ens ofereix el consum de la verdura del bròquil en la nostra dieta diària podem destacar els seus efectes antioxidants, gràcies a la vitamina C i àcid cítric que conté (encarregats de controlar els radicals lliures i per tant d'evitar malalties cardiovasculars, malalties degeneratives, així com certs tipus de càncer). A més d'això, també aporta quantitats significatives de ferro y per això destaca en la prevenció de l'anèmia. 


El seu consum està indicat també per a les dones embarassades o en el creixement dels més petits, gràcies al seu contingut en folats que col·laboren en el correcte creixement i desenvolupament tant del fetus com del xiquet. A més, aquesta meravellosa verdura ajuda a reduir les infeccions infantils, i els seus fitonutrients disminueixen els efectes cancerígens del fum del tabac en contenir antioxidants naturals que ajuden contra el dany potencial que produeix el tabac en les cèl·lules de tot l'organisme.

Destaca també pel seu alt contingut en aigua que, amb el seu poder diürètic i laxant (gràcies al seu contingut en potassi i la seva baixa presència de sodi) està indicat per a dietes d'aprimament així com per al control del colesterol , la glucèmia o evitar l'restrenyiment. 

Proporciona, a més, fitonutrients i diverses vitamines i minerals , incloent les vitamines C i E, calci i com ja es va dir, ferro. La medicina tradicional xinesa recomana el bròquil per tractar les inflamacions dels ulls i la miopia. També afirmen que el seu sabor amarg li confereix propietats diürètiques. 

UNA MICA D'HISTÒRIA...
El bròquil es comença a associar amb els Rasenna (poble etrusc procedent de la zona que actualment coneixem per Turquia), els qui van començar a cultivar cols (precursores del bròquil) a partir de la col silvestre, i estendre el seu cultiu per tot el Mediterrani oriental. Durant el segle VIII a.C. es va produir un moviment migratori dels Rasenna cap a Itàlia, on van negociar activament amb grecs, fenicis, sicilians, corsos i sards, asentánsose a la regió italiana de la Toscana. 

Els romans van saber apreciar les propietats del bròquil gairebé immediatament. Plini el Vell, naturalista i escriptor italià, deixa testimoni del consum de bròquil per part dels romans en el segle I. El bròquil va esdevenir una verdura de consum habitual a Roma, on es va desenvolupar la varietat de bròquil anomenada Calabresse. Abans de cultivar aquesta varietat, la majoria dels romans menjaven uns brots de bròquil de color morat que en coure'ls es tornaven de color verd. 

Apicius, reconegut autor de llibres de cuina de l'antiga Roma, va deixar constància de com preparava el bròquil. Primerament el bullia per després barrejar-lo amb una salsa feta a base de comí, llavors de coriandre, ceba picada, unes gotes d'oli i vi. Per tant, molt abans que el bròquil es servís acompanyat de diferents salses a l'Europa moderna, els romans ja preparaven el bròquil juntament amb tot tipus de cremosos vins.

 

Com a anècdota curiosa podem assenyalar que l'emperador romà Tiberi va tenir un fill anomenat Drusius, el qual va portar la seva passió pel bròquil a l'extrem. Durant un mes sencer va menjar única i exclusivament bròquil, preparat seguint la recepta del cuiner Apicius. Quan el color de la seva orina es va tornar de color verd, va decidir que era hora de deixar relació tan obsessiva amb el bròquil.

Després dels romans, i tot i que actualment el bròquil gaudeix de molt bona imatge, va deixar de gaudir de simpaties per considerar-se un aliment propi de les classes humils (se solia consumir barrejat amb farina de cereals). Posteriorment a principis del segle XX es comença a popularitzar als Estats Units, gràcies als seus atributs culinaris i més recentment, pels excepcionals beneficis que aporta a la nostra salut (especialment el seu poder anti cancerigen).

RECEPTES 
Segons com es cuine, pot perdre moltes de les seves propietats. S'ha calculat que quan bull en aigua pot desaparèixer fins al 60% de la vitamina C i altres vitamines (que són hidrosolubles i són arrossegades per l'aigua), mentre que si es fa al vapor només es destrueix un 20 %.

Per tant, a l'hora de cuinar el bròquil, una de les millors opcions és cuinar-ho al vapor, amb la finalitat que no perde les seves propietats i beneficis. A més els podem consumir saltat, bullit, amanit i fins i tot cru en amanides. Podem començar cuinant les tiges, en ser més gruixuts i proporcionant un extra de fibra, i seguir amb els ramells.

Podem cuinar-ho en truites, cremes, gratinats, sopes, etc. Combina molt bé amb altres verdures, especialment amb aquelles riques en vitamina B (tomàquets, espinacs). Amanir el bròquil amb oli d'oliva i amb suc de llimona és una manera molt natural i deliciosa de aprofitar totes les seves propietats. 


Hi ha infinitat de receptes amb bròquil, entre elles hem trobat aquestes dues que ens han agradat, i ens han semblat originals i molt bones. Us animen a cuinar-les posant bròquil blanc! 

- Gratinat de bròquil i moniato : dues verdures de temporada juntes en un deliciós plat
http://blogs.elpais.com/el-comidista/2011/10/receta-gratinado-brecol-boniato.html

- Amanida de pastanaga amb bròquil a la vinagreta de mel: mmmmm 
http://lacocinadebender.com/2011/ensalada-zanahoria-brecol-vinagreta-miel/recetas-verano/
 



 ////

El brócoli o brécol (o también conocido por el nombre científico de Brassica oleracea italica) es una verdura perteneciente a la familia de las crucíferas. Contrariamente a lo que la mayoría de las personas piensan, hay muchos tipos de brócoli, por suerte para nuestro paladar, y cada uno de ellos tiene sus características y peculiaridades.

En nuestra huerta de Bacarot hemos cultivado esta temporada por primera vez el brócoli blanco, por lo que hoy os queremos hablar de él en este post, y en general de ésa gran verdura que es el brócoli. 



El brócoli blanco se encuentra entre los tipos de brócoli más comunes o conocidos:
- El calabrese o brócoli italiano, de color verde intenso, es de los más conocidos en el mercado. Su nombre viene de la localidad de su origen, Calabria.

- El romanesco, uno de los más curiosos por su fisionomía. Tiene un bonito color verde manzana, son muy crujientes, y poseen una espectacular cabeza floral con una forma de cono muy ornamental.

- El morado, resulta muy curioso por su color púrpura, pero no resulta tan sabroso como los otros.

- El blanco, se volverá verde al cocinarlo. No es muy conocido, pero sin embargo de de los más interesantes. Tienen un sabor delicioso, ya que contienen de manera natural inulina (azúcar similar a la fructosa).

La fisonomía de los brócolis es muy característica y presenta, como todas sabemos, pedúnculos apretados en forma irregular. Su color varia según el tipo de brócoli pudiendo ser desde un verde oscuro pasando por un morado, rojizo, amarillo o blanco.



PROPIEDADES: un súper aliment 

El brócoli ha llamado la atención de la medicina, más que cualquier otra hortaliza, por sus propiedades curativas. Es un estupendo almacén de fitonutrientes y vitaminas, los cuales nuestra salud agradace.

Entre los beneficios que nos ofrece el consumo de la verdura del brócoli en nuestra dieta diaria podemos destacar sus efectos antioxidantes, gracias a la vitamina C y ácido cítrico que contiene (encargados de controlar a los radicales libres y por lo tanto de evitar enfermedades cardiovasculares, enfermedades degenerativas así como ciertos tipos de cáncer.) Además de esto, también aporta cantidades significativas de hierro por lo que destaca en la prevención de la anemia.

Su consumo está indicado también para las mujeres embarazadas o en el crecimiento de los más pequeños, gracias a su contenido en folatos que colaboraran en el correcto crecimiento y desarrollo tanto del feto como del niño. Además, esta maravillosa verdura ayuda a reducir las infecciones infantiles, y sus fitonutrientes disminuyen los efectos cancerígenos del humo del tabaco al contener antioxidantes naturales que ayudan contra el daño potencial que produce el tabaco en las células de todo el organismo.

Destaca también por su alto contenido en agua que, junto a su poder diurético y laxante (gracias a su contenido en potasio y su baja presencia de sodio) esta indicado para dietas de adelgazamiento así como para el control del colesterol, la glucemia o evitar el estreñimiento.

Proporciona, además, fitonutrientes y varias vitaminas y minerales, incluyendo las vitaminas C y E, calcio y como ya se dijo, hierro. La medicina tradicional china recomienda el brócoli para tratar las inflamaciones de los ojos y la miopía. También afirman que su sabor amargo le confiere propiedades diuréticas.



UN POCO DE HISTORIA… 
El brócoli se empieza a asociar con los Rasenna (pueblo etrusco procedente de la zona que actualmente conocemos por Turquía), quienes comenzaron a cultivar coles (precursoras del brócoli) a partir de la col silvestre, y extendieron su cultivo por todo el Mediterráneo oriental. Durante el siglo VIII a.C. se produjo un movimiento migratorio de los Rasenna hacia Italia, donde negociaron activamente con griegos, fenicios, sicilianos, corsos y sardos, asentánsose en la región italiana de la Toscana.

Los romanos supieron apreciar las propiedades del brócoli casi de inmediato. Plinio el Viejo, naturalista y escritor italiano, deja testimonio del consumo de brócoli por parte de los romanos en el siglo I. El brócoli se convirtió en una verdura de consumo habitual en Roma, donde se desarrolló la variedad de brócoli llamada Calabresse. Antes de cultivar esta variedad, la mayoría de los romanos comían unos brotes de brócoli de color morado que al cocerlos se volvían de color verde.

Apicius, reconocido autor de libros de cocina de la antigua Roma, dejó constancia de cómo preparaba el brócoli. Primeramente lo hervía para luego mezclarlo con una salsa hecha a base de comino, semillas de cilantro, cebolla picada, unas gotas de aceite y vino. Por tanto, mucho antes de que el brócoli se sirviera acompañado de diferentes salsas en la Europa moderna, los romanos ya preparaban el brócoli junto con todo tipo de cremosos caldos. 

Como anécdota curiosa podemos señalar que el emperador romano Tiberio tuvo un hijo llamado Drusius, el cual llevó su pasión por el brócoli al extremo. Durante un mes entero se atiborró única y exclusivamente de brócoli, preparado siguiendo la receta del cocinero Apicius. Cuando el color de su orina se volvió de color verde, decidió que era hora de dejar relación tan obsesiva con el brócoli. 

Después de los romanos, y a pesar de que actualmente el brócoli goza de muy buena imagen, dejó de gozar de simpatías por considerarse un alimento propio de las clases humildes (se solía consumir mezclado con harina de cereales). Posteriormente a principios del siglo XX se empieza a popularizar en los Estados Unidos, gracias a sus atributos culinarios y más recientemente, por los excepcionales beneficios que aporta a nuestra salud (especialmente su poder anti cancerígeno). 

RECETAS 

Según cómo se cocine, puede perder muchas de sus propiedades. Se ha calculado que cuando hierve en agua puede desaparecer hasta el 60% de la vitamina C y otras vitaminas (que son hidrosolubles y son arrastradas por el agua), mientras que si se hace al vapor sólo se destruye un 20%.

Por tanto, a la hora de cocinar el brócoli, una de las mejores opciones es cocinarlo al vapor, con el fin de que no pierda sus propiedades y beneficios. Además los podemos consumir salteado, hervido, aliñado e incluso crudo en ensaladas. Podemos comenzar cocinando los tallos, al ser más gruesos y proporcionándonos un extra de fibra, y seguir con los ramilletes.

Podemos cocinarlo en tortillas, cremas, gratinados, sopas, etc. Combina muy bien con otras verduras, especialmente con aquellas ricas en vitamina B (tomates, espinacas). Aderezar el brócoli con aceite de oliva y con zumo de limón es una manera muy natural y deliciosa de aprovechar todas sus propiedades.

Existen infinidad de recetas con brócoli, entre ellas hemos encontrado estas dos que nos han gustado, y nos han parecido originales y muy buenas. ¡Os animamos a cocinarlas poniendo brócoli blanco!

- Ensalada de zanahoria con brócoli a la vinagreta de miel: mmmmm

http://lacocinadebender.com/2011/ensalada-zanahoria-brecol-vinagreta-miel/recetas-verano/ 

- Gratinado de brócoli y boniato: dos verduras de temporada juntas en un delicioso plato





Enllaços // Enlaces: